dimecres, 1 d’agost de 2012

Les idees del senyor Rodolf

El senyor Rodolf té les idees molt clares. I, d'això, se'n sent molt orgullós: no en va, li ha costat molts anys anar-les construint, polint, elaborant, perfeccionant. Les seves idees són el seu tresor, i en té una cura encomiable, procurant que mai no se li malmetin, o se li embrutin. Una de les idees que més li agraden és aquella que diu: “Els musulmans podran obrir mesquites aquí quan deixin obrir esglésies als seus països”. És una idea, pensa, equilibrada, simètrica. La va recollir fa uns anys d'una conversa al carrer, caçada d'improvist, i des de llavors n'ha estat tenint molta cura. Un cop, però, van estar a punt d'espatllar-li, dient-li no-sé-què d'uns musulmans que fugien de la persecució política dels seus països. Per sort, no se'ls va escoltar gaire. I és que les idees són molt fràgils, i la més petita contaminació pot convertir-les en una frase lletja, bruta, horrible. Però el senyor Rodolf en sap un niu, d'esquivar envejosos que només volen espatllar-li la seva fascinant col·lecció d'idees.

Una altra idea que té el senyor Rodolf mig enamorat és aquella que diu “Els testimonis de Jehovà són una secta que l'únic que vol és buidar-te el cap i la butxaca”. És una idea que fa molts anys que guarda zelosament, si bé l'expressió “buidar-te el cap i la butxaca” és força recent. Abans, hi deia “convertir-te en un zombi”, i al senyor Rodolf, això dels “zombis”, no li acabava de fer el pes. Ell és d'una altra època, i això dels “zombis” no li diu gaire res, si bé, en canvi, té molt clar que, en la vida, no vol que li toquin la butxaca. Per això la va canviar. Segons ell, és important anar sempre modernitzant les idees, ja que, si no, es floreixen. Les idees, com veieu, van millorant amb els anys, com el bon vi. Les bones idees, però, sempre tenen els seus lladres, i ara fa uns mesos, una parella de testimonis de Jehovà van trucar-li a la porta per a mirar de prendre-li, amb enganys i a traïció. El senyor Rodolf, però, no es deixa atrapar així com així, i des de llavors té un porter automàtic amb pantalla de vídeo. Així segur que no li fotran, pensa ell.

De fet, el Senyor Rodolf té moltes idees. Té aquella de “L'església catòlica és un pou de supersticions que només pensa en retornar-nos a l'edat mitjana”, o aquella de “Els jueus són una religió per a fer diners”, o “Els protestants, a la que te'n descuides, et munten una guerra de religió”.  Com que el millor lloc per a conservar les idees en la seva puresa és a casa, procura sortir poc al carrer. Així, no només no es contaminen, sinó que sempre pot estar amb elles, per si passés qualsevol imprevist, i calgués haver de tenir-ne una cura especial, o fins i tot haver de protegir-les dels atacants. En té algunes de molt de valor, com aquella de “L'Opus Dei és una organització pensada per a formar líders mundials, que de mica en mica vagin controlant tots els governs del planeta”, i sap que, en qualsevol moment, algú de la CIA o del Mossad, només per aquesta idea,  pot infiltrar-se a casa seva i cremar-li la colecció sencera. Per aquest motiu va enreixar-se el balcó del menjador i la finestreta de ventilació del lavabo, tot i que està convençut que el noi que va instal·lar-li aquestes mesures de protecció, de fet, és un exagent del KGB, que ara deu treballar per al Vaticà. Quan vulguin, per tant, sap que poden entrar a casa seva.

El senyor Rodolf viu sol. Havia tingut una dona, però ella el va deixar. Des de llavors, ha sabut sempre que es tractava d'una espia iraniana. N'està convençut, igual que esta convençut que volia prendre-li aquella idea que diu que “La mesquita de la Meca està construïda sobre un búnquer medieval, on Mahoma hi va guardar les ordres secretes per a la creació d'Al-Qaeda”. Encara avui està a judici amb la seva exdona, ja que aquesta li reclama el pis. Evidentment, perquè es pensa que les idees (i sobretot aquesta!) les té amagades en alguna comporta secreta de l'habitatge. Però el senyor Rodolf sap que fer això seria una temeritat, i les idees les té totes memoritzades. Així la seva exdona mai no li podrà robar-les.

Alguns dies, al vespre, el senyor Rodolf mira a través de la finestra enreixada, i es pregunta si no seria tot plegat més senzill si renunciés a la seva col·lecció d'idees, i sortís a passejar, a gaudir de la preciosa rambla arbrada del seu barri, o fins i tot s'arribés fins al passeig marítim, on diuen que el sol del matí, travessant l'horitzó, és un dels espectacles més bells que hi ha. Però després s'avergonyeix d'aquests pensaments, ja que no són sinó una mostra de feblesa. L'enemic és fort, pensa, i aquesta n'és la prova. I cal que algú guardi aquestes idees, ja que sense elles el món està perdut. Aleshores, abaixa la persiana, i s'asseu de nou al sofà, en la silenciosa penombra de la solitud.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada