dilluns, 5 de març de 2012

Benvinguts

Estaven convocats, i van ser puntuals a la cita. A poc a poc pujaren les escales. Era un dia molt especial. Fins ara, sempre havien estat la minoria, els oblidats. Per fi, però, se'ls oferia un gest de reparació. S'aturaren a l'entrada. Dubtaren. Cap d'ells no havia estat mai allà, en aquell edifici. El secretari anà a buscar-los: ja podien passar. Nervis. Algun d'ells s'acabava d'ajustar el nus de la corbata, o repassava la solapa de la camisa. Però el passadís era breu, i calia anar de pressa. La llum del sol penetrava amb força pels finestrals de l'estança nobilíssima, i semblava ben bé una imatge d'època: la fusta, els mobles, les olors.

De cop i volta, els somriures es glaçaren. El secretari mudà l'expressió, i mussità incòmodament: “-Un moment, si us plau”. Palplantats a pocs metres d'una immensa porta, aquesta es tancà de sobte, després de deixar passar el jove ajudant. Silenci. Expectació. Seguidament, cares de conformitat. Avesats com n'estaven, aquest fet no els causà cap sorpresa. De cop, la porta s'obrí de nou, i n'emergí el secretari. “-Disculpin, ja poden passar”. Respiraren. Falsa alarma.

El terra cruixí. De prop, la gran porta es revelà com un immens arc de triomf de pedra treballada, amb formes geomètriques d'estudiada elegància. I, malgrat l'alçada, hom tenia la necessitat d'abaixar el cap en passar-hi, bé per humilitat, bé per la por de tenir aquell pes granític a sobre del cap.

Dins la cambra, el contrallum deixava intuir una silueta que s'acostava. Una veu ferma, segura, greu, es dirigí a ells: “-Sigueu benvinguts a casa vostra”.

Un d'ells s'avançà: “-Us donem les gràcies en nom de...”. El secretari el tallà. No pertocava. La silueta retornà silenciosament al clarobscur darrere la cortina de llum dels finestrals. Abandonaren la cambra, i desferen el camí, desconcertats. El secretari, tancant la comitiva, els acompanyà fins a l'entrada: “-El senyor alcalde ha quedat molt impressionat de la visita, i desitja poder seguir mantenint la relació cordial amb vostès”. Els representants de les minories religioses del poble baixaren les escales en silenci.

L'endemà, la web municipal donava notícia de la històrica trobada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada